Biòleg jubilat, en Francesc Uribe fa poc que és veí del Prat, però hi va aterrar, junt amb la seva dona, sabent que hi trobaria una comunitat energètica de la qual tenia bones referències. Fidels a la seva trajectòria activista, per a ells ha estat un pas natural adherir-se a Energia del Prat. Ja gairebé han finalitzat el procés d’alta i aviat podran connectar la seva llar a la pèrgola fotovoltaica de la Barceloneta.
Què t’ha portat fins a Energia del Prat?
La meva dona i jo no ens sentíem còmodes depenent d’unes empreses que no ens donaven cap satisfacció, ni econòmica, ni personal, ni cap projecció d’un futur que ens agradés. En el seu moment, vam pensar que la cooperativa Som Energia era una molt bona opció i ens en vam fer socis. Llavors vivíem a Mataró i ells van engegar allà un projecte d’autoconsum col·lectiu d’energia fotovoltaica però el nostre habitatge era a més de 2 km de distància de la instal·lació i, d’acord amb la normativa vigent en aquell moment, no ens hi vam poder connectar. Em va saber molt greu perquè em feia molta il·lusió ser part d’aquesta idea de compartir espais de generació elèctrica de proximitat amb consumidors de proximitat.
Però la normativa ha canviat i, a més, ara ja no viviu a Mataró, sinó al Prat.
Sí, vam marxar de Mataró, però abans de venir aquí vam viure un temps a Moià. Allà ens vam apuntar també a la cooperativa Moianès Sostenible, on ens sentíem a gust i vam començar a participar en la promoció d’una comunitat energètica local. Ara es troba ja en una fase força avançada i amb els capitals inicials per fer les instal·lacions, així que podem dir que hem vist néixer una comunitat energètica local petita. Llavors, en venir a viure al Prat, per a nosaltres ha estat natural apuntar-nos a Energia del Prat. Allò que hem anat perseguint a Mataró i a Moià ens ho trobem per fi fet, organitzat i en un moment esplèndid al Prat.
Abans de venir a viure al Prat, ja coneixies aquesta comunitat ciutadana d’energia?
Sí, clar, jo abans de posar un peu al Prat, ja havia descobert, gràcies a la web, que aquí hi havia una comunitat energètica que estava arrencant. Des de Moià, també em van explicar que hi havia una instal·lació fotovoltaica comunitària a l’Església de Sant Pere i Sant Pau i vaig pensar “fantàstic, quina sort que tenen els del Prat, que això tira molt!”. Tothom en parlava bé i vaig arribar a Energia del Prat convençut que anava amb molt bon peu si m’hi ficava. Ara acabem de signar tota la documentació i només ens falta començar a rebre l’energia del sostre fotovoltaic.
"Vaig quedar aquí [Casa de l’Energia] amb el Manel i ja vaig rebre les explicacions pertinents i, al moment, em van fer la proposta a partir del meu consum elèctric."
Quins motius concrets us han portat a sol·licitar sumar-vos a Energia del Prat? Econòmics, ambientals, d’arrelament a la ciutat…
El tema econòmic no ha sigut el més important. S’ha de dir que ens podem permetre el luxe de gestionar el destí dels nostres diners perquè corresponguin a un resultat efectiu, però que alhora estiguin en mans d’unes entitats amb uns valors que siguin coincidents amb els nostres. Per tant, essencialment, hem comprès que el consum elèctric ha de tenir com a fonts principals orígens que no siguin lesius pel medi ambient. A més a més, en el nostre cas, és important que això ens ho ofereixin empreses en la configuració de les quals l’opinió de les persones usuàries sigui preeminent i que siguin cooperatives o organitzacions on no hi hagi un capital financer que es vulgui lucrar.
Com ha estat el teu procés d’alta?
Molt fàcil! No ho vull caricaturitzar, però és que vaig quedar aquí [Casa de l’Energia] amb el Manel i ja vaig rebre les explicacions pertinents i, al moment, em van fer la proposta a partir del meu consum elèctric, perquè jo venia preparat amb els rebuts de Som Energia… I el següent cop que vaig ser convocat va ser ja per signar l’acord de repartiment del sostre fotovoltaic. No puc demanar més facilitats!
Ho has fet tot presencialment?
Sí, és el que em semblava lògic. M’agrada saber que hi ha una oficina i que hi ha gent que està donant la cara i que em diuen Francesc, encara que hagi vingut només un dia. M’agrada molt venir i conèixer la realitat de la gent que hi treballa. Per tant, potser és una facilitat oferir-ho en línia, però per mi no calia.
Què diries a algú que s’està plantejant apuntar-s’hi o que sent a parlar per primer cop de les comunitats ciutadanes d’energia?
Jo crec que el valor de les comunitats energètiques està contrastat. Ofereixen l’oportunitat d’utilitzar una energia que té un origen que no malmet el nostre medi ambient, la natura, el país… A més, pots participar en una organització en la qual la nostra opinió és la que acaba comptant, a diferència de quan tu contractes l’electricitat amb una empresa que cotitza a borsa o que reparteix dividends, que la teva opinió no serveix per a res. A mi m’agrada tenir opinió, escoltar la dels altres i saber que hi ha un criteri tècnic, però també hi ha un criteri social. Encara hi afegiria una altra altra raó. Té a veure amb la gent que es queixa molt, que diu que tot va malament, que tots són lladres… però ells es queden amb la queixa i ja està, no fan res. Per poc que es pugui, si estàs en condicions de decidir, jo crec que escollir opcions com Energia del Prat, Som Energia i altres iniciatives germanes d’aquestes és també començar a batallar per fer un canvi. Perquè, si no, la queixa contínua és una mica depriment.



